Fa tres anys l’MMB va proposar un repte a la Catalina Gayà i a la Laia Seró: canviar el nostre relat i incloure-hi les dones. ‘Dona’m la mar’, un joc de paraules que va sorgir una tarda buscant un hashtag, s’ha convertit no només en un projecte: ha suposat a les autores entendre, per fi, que el procés de recerca requereix no cercar el resultat, sinó que s’ha d’entendre el procés ja com a resultats.
El producte final és ‘Ulisses era una dona’, una història no oficial dels oceans sobre les lluites quotidianes de dones de mar, segurament l’espai més patriarcal i desconegut.