El Museu Marítim de Barcelona publica des del 1989 la revista Drassana, que és un dels seus principals mitjans de comunicació i difusió. Des del 2010 la revista Drassana és el mitjà principal de comunicació de l’Observatori Permanent d’Història i Cultura Marítima de la Mediterrània, un instrument de col·laboració entre el Museu Marítim de Barcelona i la Universitat de Barcelona pel foment de la recerca en el camp de la cultura marítima.
La revista Drassana, de periodicitat anual, admet per a la seva publicació estudis sobre història i cultura marítima. Dintre de la disciplina de la història marítima, té un abast internacional, tot i que preferentment mediterrani, i focalitzant en el camp de les Ciències Socials, amb una mirada pluridisciplinar. Cada número inclou, a les seves pàgines centrals, un dossier monogràfic.
Revista Drassana: revista del Museu Marítim de Barcelona
Barcelona – Publicació anual – Quarta època
ISSN paper: 0214-2279
ISSN electrònic: 2385-3425
Equip editorial
Director general del Museu Marítim de Barcelona
Enric Garcia Domingo
Director de la revista
Enric Garcia Domingo
Editora
Inma González Sánchez
Consell editorial
Xavier Gil Pujol (Universitat de Barcelona); Jordi Ibarz Gelabert (Universitat de Barcelona); Olga López Miguel (Museu Marítim de Barcelona); Agustí Martin Mallofré (Facultat de Nàutica de Barcelona. Universitat Politècnica de Catalunya); Inma González Sánchez (Museu Marítim de Barcelona).
Comitè científic internacional (International Editorial Advisory Board)
Michela D’Angelo (Università degli Studi di Messina); Elena Frangakis-Syrett (Queens College and the Graduate Center, CUNY); Marta García Garralón (Universidad Nacional de Educación a Distancia); Agustín Guimerà Ravina (Consejo Superior de Investigaciones Científicas); Isabel Lobato Franco (Universidad de Sevilla); Eloy Martín Corrales (Universitat Pompeu Fabra); Carlos Martínez Shaw (Universidad Nacional de Educación a Distancia); Patrice Poujade (Université de Perpignan); Martín Rodrigo Alharilla (Universitat Pompeu Fabra); Roser Salicrú i Lluch (Institució Milà i Fontanals. Consejo Superior de Investigaciones Científicas); Juan José Sánchez Baena (Cátedra de Historia Naval – Universidad de Murcia); Rafael Torres Sánchez (Universidad de Navarra); Jesus Maria Valdaliso Gago (Universidad del País Vasco); Carmel Vassallo (University of Malta).
Administració i subscripcions
Av. de les Drassanes, s/n 08001 Barcelona. Telèfon: 93 342 99 25
Correu: gonzalezsin@mmb.cat
La revista Drassana admet intercanvi de publicacions amb publicacions similars de caràcter científic.
Codi de bones pràctiques
El consell de redacció de Drassana, revista del Museu Marítim de Barcelona, adopta el següent codi de bones pràctiques pel que fa als procediments de gestió i avaluació de tots els textos sotmesos a la seva consideració per a la publicació i pel que fa a la secció de ressenyes de llibres.
Els principis pels quals hauran de regir-se les decisions del consell de redacció seran els criteris professionals d’objectivitat, benefici per a la institució, eficàcia en el treball i compliment estricte dels terminis acordats, així com la total confidencialitat i la màxima transparència.
La independència de criteri dels membres del consell de redacció no ha de ser posada en dubte quan hi hagi coneixement personal, i fins i tot amistat, amb els autors d’articles. No obstant això, per evitar conflictes als membres del consell de redacció, aquests s’abstindran de participar en la selecció dels textos i en la seva avaluació quan es tracti de textos de familiars fins al tercer grau, companys de departament (professors, becaris, doctorands), estudiants i investigadors els treballs dels quals dirigeixin o integrants de projectes i grups de recerca on participi el membre del consell de redacció.
Les relacions d’amistat (i, si escau d’enemistat) únicament tindran el mateix efecte quan cada membre del consell així ho consideri i declari en relació a si mateix o quan la direcció ho acordi.
Els membres del consell de redacció faran el que estigui al seu abast perquè tots els articles siguin sotmesos a una avaluació objectiva, informada, oberta, crítica i plural. Qualsevol circumstància que pugui impedir una avaluació amb aquests trets s’ha de posar en coneixement de la direcció de la revista i, si la persona que identifiqui el problema ho creu necessari, del consell de redacció. Aquest, davant de qualsevol dubte raonable d’amistat o enemistat personal, d’excessiva concentració d’avaluacions en pocs experts, d’incompetència o insuficiència de coneixements o d’uniformitat metodològica o teòrica dels avaluadors escollits, buscarà altres o demanarà dictàmens addicionals.
Independentment de l’anterior, es demanarà explícitament als avaluadors externs que manifestin si hi ha algun motiu que els impedeix emetre dictamen amb una mínima objectivitat.
